La sortida a Vicreu va començar amb una marxa de més, ja què habiem d'espavilar o perdiem el tren que va fins a Vic, un cop què ja estàbem al tren y de camí a Vic, van començar a vindre els aburriments i les menjades d'olla al Joan per fumar, cosa que no va passar perquè no va cedir. Entre conya i conya, això que bé l'inspector del tren i ens demana els tiquets, 2 persones no habien pagat!. En Joan pensant que l'home feia conya amb pagar la multa i tot, li va respondre a l'inspector:
- Da igual, paga el de la corbata!
Aquí ve lo més bo, l' home comença a mirar-nos a tots habiam si portavem corbata, i de sobte es mira a si mateix i es donà compte que era ell l'home de la corbata. En donar-se compte va insistir en Joan a pagar la multa. En Joan es va posar ferm i va impedir que ens fiquessin la multa.
Un cop vam arribar a Vic, en Joan ens ficà per plè camí de fang, vaques, caballs, en una baixada en Víctor va caure de manera bastant espectacular, per grabar-ho.
Quan vam arribar a Vicreu, després d' haber atabalat al Joan per el camí fet entrem a dins de la botiga i el jefe ens donà una visita guiada per ell mateix.Ens va ensenyar primer la zona del taller, on arreglaven qualsevol tipues de màquines espatllades pels clients, motoserres sobretot, pero també hi habien desbrossadores i màquines més grans.
Més tard vam veure la botiga on hi habia de tot, màquines grosses, petites, cares, barates, manuals, automàtiques, amb bateria, amb benzina etc.
El viatge de tornada va ser més dur, la gent estaba esgotada i anàvem mitg ''zombies'' al tren. Vam arribar tard, sobre les 15.45 hores ja què vam perdre el tren que sortia de Vic a les 13.50 hores.
+%5B800x600%5D.JPG)
